Grupo Apostólico                                          

                            

                                       

 

                                                                                                     

 
 
 

Principal Arriba

 
 

 

ANIMADOR CRISTIÀ

   1. Figura

     És un jove cristià que, conscient  de la seua missió en la Església, es compromet amb la seua comunitat parroquial i, en nom d’aquesta, duu a terme la tarea  de comunicar els xiquets i joves l’Evangeli de Jesús, mitjançant el projecte educatiu i la metodologia pròpia del seu moviment.

    Els Animadors cristians, per tant, com altres agents de pastoral de la parròquia, tenen la responsabilitat de ser “signe” de l’amor del Pare als seus fills, de l’acollida  de la comunitat parroquial i de la responsabilitat educativa i evangelitzadora del moviment cap els més menuts i joves.

    Tres elements indispensables configuren la figura de l’educador: ser conscient de la VOCACIÓ, tindre QUALITATS per al treball amb xiquets i joves i ser un CRISTIÀ COMPROMÉS

     A.    Vocació:  

  • La aficció, l’interés personal o el sentir-se realitzat no són el mòbil, origen o finalitat de la nostra acció educadora

  • La crida de Jesús a treballar en la seua vinya ha de sentir-se dins i ser objecte de contínua reflexió personal

  • Hi ha una clara opció com a cristià  i per el món dels xiquets i joves  per la seua educació segons l’estil de vida Júnior.

  • Saber-se i sentir-se vocacionat per a esta missió és fonamental, ja que cap animador ha de ser per capritx, pels seus mèrits personals, sinó perquè Déu, a través de les diferents mediacions, l'ha cridat per a esta missió. No es pot confiar esta tasca a qui no se sent verdaderament cridat a realitzar-la.

     B.  Qualitats:

  • Ha de sentir-se cridat pel món de xiquets i joves: comprendre’ls, tractar-los, respectar el seu món, sentir-se a gust amb ells.

  • Ha de tindre una formació, tant a nivell pedagògic ( saber animar un grup, educar ...) com  també una formació personal.

  • Ha de tindre una maduresa personal i un equilibri emocional necessaris per realitzar una tarea continua, seriosa sense alts i baixos que desorienten el grup.

         Les aptituds requerides:

  • Esperit creador i emprenedor

    •

  • Capacitat d’iniciativa, treball, organització i motivació

    •

  • Maduresa personal: personalitat equilibrada

  • Capacitat de comunicació

  • Capacitat de resistència davant fracassos i frustracions

     C.  Ser cristià compromés

     Fonamentalment perquè l’educador ha de donar testimoni d’una vida cristiana viscuda amb plenitud: en el treball, en la família, en l’oci, a classe, al treball, amb el amics... La seua tarea d’educar i fer créixer  en la fe  i en el compromís apostòlic no pot eixir mai de la teoria  ideològica sinó des de la seua realitat de testimoni i vivència de la fe.

    L’educador Júnior és un educador en la fe, la qual cosa implica:

  • ser membre d’una comunitat eclesia

  • No actua aïlladament, sinó que respon, sempre, a la necessitat i exigència de la parròquia on està immers. 

  • Ha de viure la consciència de pertànyer a l’Església. Aquest sentit eclesial es viu i s’alimenta en la parròquia i en totes les activitats que prepara o realitza, en el Grup Apostòlic ( que és la comunitat jove de la parròquia), en la tarea com a educador, participant i col·laborant amb les altres parròquies...

  • acompanyar els xiquets i joves en el seu camí de fe.

  • No és dirigir, sinó compartir recíprocament descobriments i camins

    •

  • Ha d’animar la dinàmica pròpia del grup, vivint les seues experiències i compartint els seus avanços i inquietuds, per tant, la seua funció no és tant “fer”, quant sí “ajudar a fer”,. Tenint en compte que sempre el protagonista ha de ser el xiquet i no l’educador.  

  • Haurà de cuidar sempre la cohesió del grup, que anirà augmentant a mesura que els membres s’accepten els uns als altres i entenguen la relació del grup en funció de la complementareitat.

  •  donar testimoni

    •

  • Educa en la fe i per tant ha de creure veritablement el que anuncia i viure en eixe estil de vida, és ha dir, ha d’haver una coherència entre el que diu i el que viu.

  • Per a ser testimoni és necessària una relació viva amb Jesús, només quan s’ha trobat urgeix la necessitat d’anunciar als demés eixe encontre. És a dir, que si l’educador no té una fe viva i activa en tots els aspectes, com pot mostrar i educar en una fe viva i activa?

 2. Tarees

    A. EN L’EQUIP

  • acompanyar i animar la vida de l’equip, aprofundint en l’experiència d’ésser cristià, vivint els sagraments i dur-los a un creixent contacte amb el misteri de Déu.

  • col·laborar en la maduració personal dels membres del seu equip

  • això comporta:

  • una observació i reflexió constant de la realitat del seu equip i del medi ambient on viu

  • programació d’objectius i mitjans per a aconseguir-los

  • revisió dels objectius i formulació de nous

     B. EN EL CENTRE

  • assumir la responsabilitat de la tarea, amb disponibilitat

  • participar en la planificació del centre i en la programació del curs

  • participar en les tarees i responsabilitats comunes del centre

  • participar en les reunions de l’equip d’educadors

  • participar de la formació per a educadors (Grup Apostòlic)

C. EN LA PARRÒQUIA

  • participar de les activitats parroquials comunes: assemblees, xerrades, catequesis, reunions

  • participar i celebrar l’eucaristia dominical i festiva

  • participar de les activitats extraordinàries de la parròquia: encontres

  • participar de totes aquelles activitats que s’encomanen als joves: cantar als malalts, muntatge del betlem, cants....

 D.    EN EL MOVIMENT

  • col·laborar en les activitats de la zona i de la Vicaria

  • assistir als encontres d’educadors

3. Formació

L’educador haurà de progressar constantment en la seua maduració com a persona cristiana; de no ser així, reflexarà els seus problemes en els xiquets i jovess.

La imatge evangèlica del cep i els sarments (Mt 20, 1-16) ens mostra un aspecte fonamental del cep i de la missió dels laics en l’església, és a dir, dels educadors en la fe: la crida a créixer, a madurar contínuament, a donar sempre més fruit.  La vitalitat dels sarment està unida a quedar-se radicats al cep que és Jesucrist. Ell diu: “ Jo sóc el cep i vosaltres els sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.” (Jn 15, 5)

      Per tant, l’educador júniors haurà de formar-se contínuament.

      Aquesta formació abarcarà les següents àrees:

  • formació espiritual: que ha d’ocupar un lloc privilegiat en la vida de cadascú, cridat com està a créixer contínuament en la intimitat amb Jesús, en el compromís cristià, en la caritat...

  • formació doctrinal: per poder donar sempre raó de la sua fe davant el món

  • formació psico-social del món infantil i juvenil

  • formació i coneixement de la identitat, projecte educatiu i organització del Moviment Junior ( a través del cursos de la JEA) o Moviment Iuvenes (Curses Iuvenes)

    Aquesta formació, en principi, l’ha de recollir assistint a cursos i monogràfics de la JEA, de ETELL, però és evident i responsabilitat del propi educador que aquesta formació s’ha de continuar constantment al centre i parròquia. I no podem oblidar que el mitjà de formació per excel·lència dels educadors a la parròquia de Sant Roc és i serà el Grup Apostòlic.

4. Condicions per a ser animador cristià de xiquets i jóvens 
  • Pertànyer i participar del Grup Apostòlic
  • Estar el primer any com a monitor realitzant tasques de suport al costat d'un animador
  • Estar dos cursos rebent les xarrades de l'Escola de Pastoral dins del Grup Apostòlic