Poesías                                          

                            

                                       

 

                                                                                                     

 
 
 

Principal Arriba

 

 

 

 
 

 

El Rincón de la Poesía

 Se inicia con estas poesías una nueva Sección en MUNDO CRISTIANO a la que estáis todos invitados, podéis mandarnos vuestros trabajos por el conducto habitual, que son nuestras Oficinas Parroquiales, o enviarnos un e-mail a la siguiente dirección: santrocoliva@gmail.com

 

EL  BES  DEL  BES 

Que ell em bese amb els besos de la seua boca!
El Càntic dels Càntics de Salomó
 

Mira’m els ulls.
Mira com se’m desclouen els llavis.
Com il.luminen terres ignotes.
Turons i dunes. Boscos ombrívols.
Rius que s’escorren sota la pell.
Selves humides. Embadalides llunes.
Diamants dins del cau somnolent.
Mira com se m’obrin els llavis.
Com roden pel món del teu cos
i beuen feliços a l’ullal i a la Font.
Com  et besen els peus i les mans.
Les cendres de blat. El clot de la vida.
Les clares  relíquies de tantes ferides.
Mire els teus ulls.
Mire com se  t’obrin els llavis.
Com em dibuixen al pit quaranta-sis
petxines de sal i de mel. Pèl de cotó.
Valls i bassiols plens d’aigua plujana.
Esferes de llum. Columnas adormides.
Jardins de l’hivern. Brocal de la set.
Mire con se’t desclouen els llavis.
Com em recorren camins i senderes.
Rutes secretes. Esplugues de foc.
Com em besen les puntes dels dits.
Els rossalets d’arena que el vent amuntega.
Els ulls captivats que miren al nord.
Mira’m els ulls: mire els teus ulls.

Joan Navarro i Tercero

JOAN NAVARRO I TERCERO. Naix a Oliva (1951). Llicenciat en Filosofia per la Universitat de  València. És professor de Filosofia a I'IES Jordi de Sant Jordi de València. Poeta, narrador i traductor. Te nombrossos llibres escrits i publicats. Premís literaris: "Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1973); Viola d'Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona (1981); Cavall Verd de traducció poètica (1989); Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2005) etc.
 

 

III Domingo de Cuaresma: “Domingo del agua de la vida eterna”

 De Jacob se llama el pozo
que va la Samaritana,
allí la espera con gozo
el que tanto la amaba.
 Y le da para beber
El agua de su costado;
¡ya nunca más tendrá sed
siempre estará a su lado.
Ella, se marchó corriendo;
no se podía parar..
y a todos iba diciendo:
“he encontrado un manantial”
 Venid todos a beber
del agua que no se acaba
ya nunca más tendréis sed,
ésta quedará saciada.
Las personas que la oyeron
corrieron con alegría
y allí todas bebieron
del agua que da la vida.

 Vicente Climent Ortiz
 

 

Cuaresma – Febrero - 2008

Tú lo dijiste  -  “Amaos” -  esa noche,
Y nosotros te miramos asombrados.
Maestro del amor más generoso
cómo llevar a cabo tu mandato…?
¡Qué difícil, Señor, nos lo pusiste!
Amarnos como Tú nos has amado
curando con tus manos sanadoras…
lavando nuestros pies arrodillado…
Amar a todos; siempre; sin medida.
Amar incluso al que nos hace daño.
Sin dudar, sin poder, dándolo todo;
olvidando traición y desengaño.
Y es que de amor andamos algo cortos.
Miedo nos da mirarte en el Calvario
donde nos brindas tu lección postrera,
Amor, sobre una cruz Crucificado.
 

María Teresa Colomar Ortolá